Felicitats per aquest blog teu tan bonic i amb tant sentit de l'humor...els teus dibuixos m'encanten: La linia em recorda a la Pilarín Vallés, gran ilustradora catalana que va donar una mica de llum a molts dels meus llibres de texte quan era nen. Però, en la meva opinió, el teu traç és més amable...Gran coratge has demostrat, no tothom és capaç d'extreure bellesa de les situacions personals difícils...aquesta és una de les coses que diferencien als artistes de la resta dels mortals.
Aquí teniu el conte " la mama està Monda i Lironda".El vaig fer en un moment molt delicat i especial de la meva vida : quan fa tres anys em van diagnosticar un cáncer de mama. A la meva filla petita, la Irene, li va semblar espantós que jo em quedés calva per culpa del tractament ! em deia que estaria molt lletja i que no volia que ningú em veiés aixi i que em posés una perruca ! ón s'es vist anar calva pel món ! jo no em volia posar cap perruca... i llavors s'em va acudir que explicar-li en forma de conte divertit podia desdramatitzar i positivitzar el fet i potser fer-li perdre la vergonya "social" ....en tot cas, a mi em va servir de teràpia, m'ho vaig passar pipa fent-lo, i cosa molt important, vaig tornar a dibuixar després de molts anys de buscar-ne el moment ! No hay mal que por bien no venga...com bé diu la dita. Amb el temps, a la Irene li va encantar i m'assessorava i tot. L'hem imprès ( no publicat ) i regalat a tothom que hi surt i a un munt de gent més. Fins i tot ens l'han demanat. Espero que us agradi als que visiteu aquest blog, si més no, que us diverteixi, i que la explicació tonta del cáncer no escandalitzi als experts ! al cap i a la fí, no és més que un conte fet amb molt d'amor, per a una nena de 7 anyets.
Bienvenidos a "MONDAS LIRONDAS"
Aquí teneis el cuento "Mamá está Monda y Lironda".Lo hice en un momento muy delicado y especial de mi vida : cuando,hace tres años me diagnosticaron un cáncer de mama. A mi hija pequeña,Irene,le pareció espantoso que yo me quedara calva por culpa del tratamiento ! me decía que estaria muy fea y que no quería que nadie me viera así y que me pusiera una peluca ! vamos, que ni loca ir de calva por la vida ! pero yo no quería ponerme peluca... y entonces se me ocurrió que explicárselo en forma de cuento divertido podia desdramatizar y positivizar el tema, y aliviar su vergüenza"social" ....en todo caso, a mi me sirvió de terapia. Me lo pase bomba haciéndolo y, muy importante, volví a dibujar después de intentarlo durante años ! No hay mal que por bien no venga... Con el tiempo, a Irene le fue encantando y hasta me asesoraba ! Lo hemos impreso ( no publicado ) y regalado a todos que salen en él y a un montón de gente más. Y algunos nos lo han pedido.Espero que os guste a los que visiteis este blog,o que por lo menos,os divierta.Y que la explicación tonta del cáncer no escandalice a los expertos ! al fín y al cabo, no es más que un cuento hecho con amor, para una niña de 7 años.
1 comentario:
Felicitats per aquest blog teu tan bonic i amb tant sentit de l'humor...els teus dibuixos m'encanten: La linia em recorda a la Pilarín Vallés, gran ilustradora catalana que va donar una mica de llum a molts dels meus llibres de texte quan era nen. Però, en la meva opinió, el teu traç és més amable...Gran coratge has demostrat, no tothom és capaç d'extreure bellesa de les situacions personals difícils...aquesta és una de les coses que diferencien als artistes de la resta dels mortals.
Publicar un comentario