Hola Mondalironda!! me encanta tu cuento, ya me lo enseñó Anna impreso, pero en el blog también se ve muy chulo. Hace siglos que no tenemos contacto y quizás no sepas ni quién soy..........aquella chica que trabajó con vosotros durante un año y luego se fue a Girona, jejeje, sí, la hermana de Anna. Ahora soy de la competencia, así que no sé ni si deberíamos hablar, jajajaja, pero tengo muy buenos recuerdos de aquel año y sobre todo de lo que nos llegamos a reir. Recuerdo tu frase más repetida en el trabajo: ¿esta botella es mia? (de agua, se entiende...). Me alegro de tener noticias tuyas y de lo bien que te ha quedado el blog. Te deseo lo mejor.
Segur que tant la teva filla petita com la gran estan super orgulloses de tenir una mare tan enrotllada com la seva... quina marxa!! El conte continua semblant-me una meravella, jo el conservo com un tresor, i no entenc que encara no l'hagis publicat, seria útil per molts nens i no tan nens. I vigila què penges en el teu blog, ja veus que la Issa podria ser una espia perillosa... Molts petons, melenuda! Pilar I.
Hola guapíssima, m'alegra que t'hagi quedat "tant genial", t'ho mereixes per tu, per la familia i per totes aquelles persones que de ben segur ajudaràs amb els teus superdibuixos i comentaris.
Finalment hi ha algú que explica aquesta experiència vital d'una manera positiva, amena i treien importància a un tema tan delicat, però que per desgracia cada vegada es més freqüent.
Després d'aquest èxit podries plantejar-te (més andavant) fer una segona part, qui sap!!!
Hola Marta, sóc l'Elisenda, la dona del Ramon de busquets. Com ja et vaig dir el primer cop que vaig veure aquests dibuixos, et felicito molt i moltíssim, doncs trobo els dibuixos genials, i també me n'alegro que els hagis penjat en un blog, doncs crec que tenen molt valor i que està molt bé que els pugui veure tothom. T'envio una forta abraçada
Marta! Sóc la Marta filla de la Rosa Maria. :D t'ha quedat molt bé, m'agagrada que sempre estisis amb aquests ànims. Moltes gràcies per fer-me la fotografia de la Mercé. Ja li dire a me mara que s'hi passi.. :D
Que gran que ets LIRONDONA! quin blog + apañao! però aquests dibuixos ja són vells !!!volem aire fresc, noves creacions, el que sigui!!!! toma canya! 1 petonassu del vicenç Senior i el Junior!!
Estimada Monda i Lironda, som veïns, jo sóc de Tiana, estic aprenent a fer funcionar aquesta cosa infernal i meravellosa que és l'ordinador. Jo que acabo de jubilar-me, fa anys que sóc calb i a més lleig. Després de tres infarts i fa 6 mesos una trombosi i una embòlia pulmonar penso que la vida és així de meravellosa. Ahir vaig portar a un dels meus néts a la perruqueria. Pobret avui fa 2 anys i el serrell li tapava la visió com si fos una visera, de cap de les maneres hi podia veura bé. Se'm va quedar adormit i abraçat a la falda. Meravellós!! Això no té preu. Nena tu vales mucho. Ja veig que no et deixes acollonir. Aprofita't dels teus, lluita i disfruta del que tinguis, amb intensitat i força. Fot-li canya nena .Una abraçada del que podria ser ton pare.
Hola Marta, sóc una noia de 38 anys que he tingut el mateix problema que tú, també tinc dos nenes petites de 6 i 4 anys, t'escric per felicitar-te per la idea tan meravellosa que has tingut, a mí m'ha ajudat molt a explicar-li a les nenes,pel missatge i perquè està superbendibuixat ! T'encoratjo a que el publiquis, és fantàstic !!! A tothom que li he ensenyat està encantat, he imprés vàries còpies i inclús li he regalat a la meva oncòloga. Espero que no et molesti. Gràcies per compartir-ho amb els demés. Una abraçada i espero que et trobis molt bé !!!
Hola Marta, Sóc una superfan-fan teva!! Avui he descobert que podia fer comentaris en el teu blog... Com? diràs, i jo tampoc tinc resposta. El teu conte és un dels més llegits a casa meva..., a l'Helena li agrada molt i molt, pels dibuixos però també molt pel text. Llegint-lo descobreix coses noves, cada dia una més i fa preguntes... Amb els dibuixos s'ho passa pipa, sobretot amb les supermelenes, ah! i amb el mostrari de gorros, quan arribem a la pàgina també arriba pregunta: a tu quin t'agrada més ? Quan ve alguna amiga a casa els hi ensenya, i després diu "es que això ho ha dibuixat una amiga de la meva mare", i jo em sento orgullosa i feliç. Desitjo que cada vegada que passa t'arribi una fiblada d'aquesta felicitat i el meu agraïment. Nena, i això del blog i dels comentaris és molt bona idea !!!! Ostres, com és que no ho descobrís abans??? Fins aviat !
Mi querida Marta, falleció el 31 de Mayo de 2.011 a los 49 años, a manos de esa estúpida y suicida enfermedad, solo la merecí 23 años, aquí sigo como es su deseo para cuidarme de nuestras maravillosas hijas y para que rehaga una vida que en este momento ya sin ella no quiero describir.
La meva estimada Marta, va morir el 31 de Maig de 2.011 als 49 anys, a les mans d'aquesta estúpida i suïcida malaltia, solament la vaig merèixer 23 anys, aquí segueixo com és el seu desig per cuidar-me de les nostres meravelloses filles i perquè refaci una vida que en aquest moment ja sense ella no vull descriure.
Aquí teniu el conte " la mama està Monda i Lironda".El vaig fer en un moment molt delicat i especial de la meva vida : quan fa tres anys em van diagnosticar un cáncer de mama. A la meva filla petita, la Irene, li va semblar espantós que jo em quedés calva per culpa del tractament ! em deia que estaria molt lletja i que no volia que ningú em veiés aixi i que em posés una perruca ! ón s'es vist anar calva pel món ! jo no em volia posar cap perruca... i llavors s'em va acudir que explicar-li en forma de conte divertit podia desdramatitzar i positivitzar el fet i potser fer-li perdre la vergonya "social" ....en tot cas, a mi em va servir de teràpia, m'ho vaig passar pipa fent-lo, i cosa molt important, vaig tornar a dibuixar després de molts anys de buscar-ne el moment ! No hay mal que por bien no venga...com bé diu la dita. Amb el temps, a la Irene li va encantar i m'assessorava i tot. L'hem imprès ( no publicat ) i regalat a tothom que hi surt i a un munt de gent més. Fins i tot ens l'han demanat. Espero que us agradi als que visiteu aquest blog, si més no, que us diverteixi, i que la explicació tonta del cáncer no escandalitzi als experts ! al cap i a la fí, no és més que un conte fet amb molt d'amor, per a una nena de 7 anyets.
Bienvenidos a "MONDAS LIRONDAS"
Aquí teneis el cuento "Mamá está Monda y Lironda".Lo hice en un momento muy delicado y especial de mi vida : cuando,hace tres años me diagnosticaron un cáncer de mama. A mi hija pequeña,Irene,le pareció espantoso que yo me quedara calva por culpa del tratamiento ! me decía que estaria muy fea y que no quería que nadie me viera así y que me pusiera una peluca ! vamos, que ni loca ir de calva por la vida ! pero yo no quería ponerme peluca... y entonces se me ocurrió que explicárselo en forma de cuento divertido podia desdramatizar y positivizar el tema, y aliviar su vergüenza"social" ....en todo caso, a mi me sirvió de terapia. Me lo pase bomba haciéndolo y, muy importante, volví a dibujar después de intentarlo durante años ! No hay mal que por bien no venga... Con el tiempo, a Irene le fue encantando y hasta me asesoraba ! Lo hemos impreso ( no publicado ) y regalado a todos que salen en él y a un montón de gente más. Y algunos nos lo han pedido.Espero que os guste a los que visiteis este blog,o que por lo menos,os divierta.Y que la explicación tonta del cáncer no escandalice a los expertos ! al fín y al cabo, no es más que un cuento hecho con amor, para una niña de 7 años.
13 comentarios:
Hola, sóc la "exmondalironda" : molts ánims a tots els mondos & lirondos ! "qui día passa, any empeny".
He dicho.
Benvinguda a la comunitat locos por el blog. Soc la Lluïsa. M'encanten els teus dibuixos.
Hola Mondalironda!!
me encanta tu cuento, ya me lo enseñó Anna impreso, pero en el blog también se ve muy chulo.
Hace siglos que no tenemos contacto y quizás no sepas ni quién soy..........aquella chica que trabajó con vosotros durante un año y luego se fue a Girona, jejeje, sí, la hermana de Anna.
Ahora soy de la competencia, así que no sé ni si deberíamos hablar, jajajaja, pero tengo muy buenos recuerdos de aquel año y sobre todo de lo que nos llegamos a reir.
Recuerdo tu frase más repetida en el trabajo: ¿esta botella es mia? (de agua, se entiende...).
Me alegro de tener noticias tuyas y de lo bien que te ha quedado el blog. Te deseo lo mejor.
Segur que tant la teva filla petita com la gran estan super orgulloses de tenir una mare tan enrotllada com la seva... quina marxa!!
El conte continua semblant-me una meravella, jo el conservo com un tresor, i no entenc que encara no l'hagis publicat, seria útil per molts nens i no tan nens.
I vigila què penges en el teu blog, ja veus que la Issa podria ser una espia perillosa...
Molts petons, melenuda!
Pilar I.
Hola guapíssima, m'alegra que t'hagi quedat "tant genial", t'ho mereixes per tu, per la familia i per totes aquelles persones que de ben segur ajudaràs amb els teus superdibuixos i comentaris.
Finalment hi ha algú que explica aquesta experiència vital d'una manera positiva, amena i treien importància a un tema tan delicat, però que per desgracia cada vegada es més freqüent.
Després d'aquest èxit podries plantejar-te (més andavant) fer una segona part, qui sap!!!
La teva veïna.
Hola Marta, sóc l'Elisenda, la dona del Ramon de busquets. Com ja et vaig dir el primer cop que vaig veure aquests dibuixos, et felicito molt i moltíssim, doncs trobo els dibuixos genials, i també me n'alegro que els hagis penjat en un blog, doncs crec que tenen molt valor i que està molt bé que els pugui veure tothom. T'envio una forta abraçada
Marta!
Sóc la Marta filla de la Rosa Maria. :D
t'ha quedat molt bé, m'agagrada que sempre estisis amb aquests ànims.
Moltes gràcies per fer-me la fotografia de la Mercé.
Ja li dire a me mara que s'hi passi..
:D
Un petó
Martaaaaaaa
Joder quin exit mama ¬¬
jo no arribu ni als 5 coments en el meu flog T.T
pos ale, jo tmbe dexu la mva firma
xD
que te vaya bonitoo!
de esa cosa pesada que vive en tu casa:
la helen!
Que gran que ets LIRONDONA!
quin blog + apañao!
però aquests dibuixos ja són vells !!!volem aire fresc, noves creacions, el que sigui!!!!
toma canya!
1 petonassu del vicenç Senior i el Junior!!
Estimada Monda i Lironda, som veïns, jo sóc de Tiana, estic aprenent a fer funcionar aquesta cosa infernal i meravellosa que és l'ordinador. Jo que acabo de jubilar-me, fa anys que sóc calb i a més lleig. Després de tres infarts i fa 6 mesos una trombosi i una embòlia pulmonar
penso que la vida és així de meravellosa.
Ahir vaig portar a un dels meus néts a la perruqueria. Pobret avui fa 2 anys i el serrell li tapava la visió com si fos
una visera, de cap de les maneres hi podia veura bé.
Se'm va quedar adormit i abraçat a la falda. Meravellós!!
Això no té preu. Nena tu vales mucho. Ja veig que no et deixes acollonir. Aprofita't dels teus, lluita i disfruta del que
tinguis, amb intensitat i força.
Fot-li canya nena .Una abraçada del que podria ser ton pare.
Hola Marta, sóc una noia de 38 anys que he tingut el mateix problema que tú, també tinc dos nenes petites de 6 i 4 anys, t'escric per felicitar-te per la idea tan meravellosa que has tingut, a mí m'ha ajudat molt a explicar-li a les nenes,pel missatge i perquè està superbendibuixat ! T'encoratjo a que el publiquis, és fantàstic !!! A tothom que li he ensenyat està encantat, he imprés vàries còpies i inclús li he regalat a la meva oncòloga. Espero que no et molesti. Gràcies per compartir-ho amb els demés. Una abraçada i espero que et trobis molt bé !!!
esther moreno. pallejà (esmorenogo@hotmail.com)
Hola Marta,
Sóc una superfan-fan teva!! Avui he descobert que podia fer comentaris en el teu blog... Com? diràs, i jo tampoc tinc resposta.
El teu conte és un dels més llegits a casa meva..., a l'Helena li agrada molt i molt, pels dibuixos però també molt pel text. Llegint-lo descobreix coses noves, cada dia una més i fa preguntes... Amb els dibuixos s'ho passa pipa, sobretot amb les supermelenes, ah! i amb el mostrari de gorros, quan arribem a la pàgina també arriba pregunta: a tu quin t'agrada més ? Quan ve alguna amiga a casa els hi ensenya, i després diu "es que això ho ha dibuixat una amiga de la meva mare", i jo em sento orgullosa i feliç. Desitjo que cada vegada que passa t'arribi una fiblada d'aquesta felicitat i el meu agraïment.
Nena, i això del blog i dels comentaris és molt bona idea !!!! Ostres, com és que no ho descobrís abans???
Fins aviat !
Imma C
Mi querida Marta, falleció el 31 de Mayo de 2.011 a los 49 años, a manos de esa estúpida y suicida enfermedad, solo la merecí 23 años, aquí sigo como es su deseo para cuidarme de nuestras maravillosas hijas y para que rehaga una vida que en este momento ya sin ella no quiero describir.
La meva estimada Marta, va morir el 31 de Maig de 2.011 als 49 anys, a les mans d'aquesta estúpida i suïcida malaltia, solament la vaig merèixer 23 anys, aquí segueixo com és el seu desig per cuidar-me de les nostres meravelloses filles i perquè refaci una vida que en aquest moment ja sense ella no vull descriure.
Publicar un comentario